El Tribunal Suprem aclareix el gaudi del permís parental i el còmput de les vacances

El Tribunal Suprem, en la Sentència núm. 62/2026, de 26 de gener (rec. 205/2024), resol un conflicte col·lectiu plantejat per l’Associació Professional de Facultatius Mútua de Terrassa i el Sindicat de Metges de Catalunya contra la Fundació Assistencial Mútua de Terrassa, en relació amb la interpretació de l’article 48 bis de l’Estatut dels Treballadors (ET). El litigi se centra en dues qüestions d’especial rellevància pràctica: (i) si el permís parental es pot gaudir en períodes inferiors a una setmana, i (ii) si el temps de gaudi d’aquest permís computa a l’efecte de meritar vacances. Pel que fa a la primera qüestió, el Tribunal Suprem confirma el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i declara que el permís parental regulat a l’article 48 bis de l’ET només es pot gaudir en períodes setmanals complets. La Sala parteix d’una interpretació gramatical de la norma (art. 3.1 del Codi civil). El legislador utilitza el terme “setmanes” en plural i en femení, fet que configura aquesta unitat com a referència temporal del dret. En conseqüència, si el gaudi és discontinu, s’ha de fraccionar en setmanes completes, sense que sigui admissible dividir-lo en dies aïllats o en períodes inferiors a set dies naturals. Pel que fa a la segona qüestió, el Tribunal Suprem revoca el criteri de la sentència d’instància i declara no ajustada a dret la interpretació empresarial segons la qual el temps de gaudi del permís parental no genera dret a vacances. Tot i que el permís parental constitueix una causa de suspensió del contracte (art. 45.1 o) ET) i que, amb caràcter general, els períodes de suspensió no computen com a treball efectiu a l’efecte de vacances, la Sala fa una anàlisi sistemàtica a la llum del dret de la Unió Europea. En aquest context, el Tribunal conclou que el permís parental de l’article 48 bis de l’ET constitueix una excepció a la regla general de proporcionalitat aplicable a altres supòsits de suspensió contractual. En conseqüència, s’ha de considerar temps assimilable a treball efectiu a l’efecte del còmput de la durada de les vacances. Si teniu dubtes sobre l’impacte d’aquesta sentència en la vostra empresa, podeu comptar amb el suport del Departament Jurídic de Pimec.